Mireia Centre d'Estudis

 

Treball i esforç: fonaments de l’èxit

Treball i esforç: fonaments de l’èxit

Tot i que els conceptes “treball” i “esforç” semblen foragitats d’una societat com la nostra, que cada vegada més tendeix a la comoditat i a la immediatesa en la recerca de resultats, i on l’ adult sovint cau en la temptació i l’ error de resoldre amb rapidesa les dificultats amb què poden trobar-se els nostres nens i adolescents, és imprescindible recuperar el sentit i l’ objectiu d’ aquests valors.

Avui més que mai ens enfrontem a l’ obligació ineludible de transmetre que sense treball i sense esforç no hi ha ni superació personal, ni millora, ni èxit. Això és vàlid per a tots els àmbits d’actuació, si bé com a professionals de l’ ensenyament ara cal centrar-nos en el context acadèmic.

A l’escola se n’ aprenen molts, de coneixements, alhora que es posen els mitjans per a practicar-los a través de tasques orientades a la consolidació d’ allò après, tasques que l’alumnat realitza dintre de l’ horari lectiu, a l’ aula, sota el guiatge del professorat, que orienta i corregeix els errors per construir una base sòlida al damunt de la qual s’edificaran els continguts i aprenentatges posteriors.

La feina orientadora i correctora del professorat a classe és necessària, però també ho és el fet de facilitar a l’ alumnat d’ un espai, d’ un temps i d’ unes pràctiques individuals que assegurin que allò explicat a classe s’ ha assimilat correctament. És el que comunament es coneix amb el nom de “deures”, tant debatuts en els darrers temps.

Creiem en l’ eficàcia dels deures sempre que aquests no siguin posats ni de manera indiscriminada ni sense atendre la diversitat de l’ alumnat. Són moltes les raons que ens porten a defensar la necessitat de realitzar uns deures o rutines a casa. Entre elles, destaquen la possibilitat d’ exercitar els continguts ja treballats a l’aula (tant si són de reforç com si són d’ aprofundiment), donar oportunitat per a l’aprenentatge autònom, fomentar que  es disposi d’ocasions per aprofundir i ampliar els coneixements, procurar que l’alumnat es responsabilitzi en el compliment de compromisos, afavorir l’adquisició de bons hàbits de treball i estudi personals, detectar les errades més comunes i significatives i poder esmenar i reconduir l’ aprenentatge, etcètera.

Per aquest motiu i per a garantir l’ evolució òptima de l’ alumnat de la nostra escola establim que:

  1. En totes les etapes es marcaran rutines o tasques que caldrà realitzar a casa.
  2. Sempre seran tasques per a la realització de les quals estarà previst un temps raonable d’acord amb cadascuna de les edats.
  3. Les tasques que es proposaran estaran adaptades a la diversitat de l’ alumnat i seran variades.
  4. Sempre es tractarà de tasques que l’ alumnat pugui realitzar amb autonomia (És l’alumnat qui ha de fer les tasques, no la família. Els pares només han de vetllar per a què els seus fills o filles disposin del temps per a fer el que se’ls hagi encomanat).
  5. Cal procurar que l’ espai de treball sigui adient, lluny de sorolls i de tota mena de distraccions (tauletes, televisió, música, mòbils,…)
  6. Els deures sempre seran coherents amb els objectius que corresponen a cadascuna de les àrees, a cada curs i a cada persona.
  7. A mesura que l’ etapa ho precisi, bona part de les tasques consistiran a estudiar les diverses matèries.
  8. El professorat s’ assegurarà que tothom tingui clar què ha de fer, com i per quan.
  1. La Direcció de l’ Escola, conjuntament amb tot el professorat, tindrà cura que els deures siguin equilibrats i racionals (no carregar excessivament alguns dies i no demanar cap tasques altres dies).
  2. Les tasques seran objecte de revisió i correcció individual o en grup, segons s’escaigui.

Per tal que aquestes practiques siguin veritablement eficaces, cal, a més de tot el que s’ha dit anteriorment, conscienciar l’ alumnat  de la seva importància i finalitat, alhora que serà convenient preveure quin serà el millor moment per a  realitzar-les. Aquesta és una feina que correspon a l’escola i als pares conjuntament. La clau és establir un ordre de prioritats i aprofitar el temps. La realització de les tasques escolars i l’ estudi no han de ser incompatibles amb la pràctica esportiva, l’estudi musical, qualsevol altra activitat extraescolar, el joc, l’ esbarjo, etc.